Estimat fill meu,

vull començar aquesta carta aclarint-te que et dic estimat no per qui ets, sino pel que ets. Que un dia plujós de juny em deixessis ser la teva mare i em fessis lloc en la teva menuda vida de dos anys, és només una anècdota biogràfica. T’estimo per la profunditat de la teva ànima que encara no reconeixes. Tant se val si un dia llegeixes aquesta carta, com si no ho fas mai, perquè sé que la intenció de les meves paraules t’arribarà d’una manera o una altra.

Ara, mentre escric, en aquest precís i preciós instant, tu estàs al meu costat jugant amb la gossa, amb un somrís permanent (la gossa no ho sé, però imagino que també ;). Has desplegat tota la teva tendresa amb ella. Li parles suaument, la mimes, la raspalles, et preocupes pel seu benestar. I ella et retorna un amor animal que no trencarà ni la mort. Quan us veig arraulits, una al costat de l’altre, compassant les respiracions, no puc evitar pensar en quin calaix guardaràs la tendresa quan t’aixequis del sofà.

No t’imagines com em dol tota la humanitat que els homes us heu robat. Tants segles d’abocar-vos porqueria pel damunt han acabat per fer-vos invisibles. Et sorprèn? Potser et pensaves que la història ha invisibilitzat només les dones. Que us vulgueu fer veure, no vol dir que se us vegi. Quan cal l’argument de la força per convèncer, és que les úniques paraules de les que es disposa són de por. La por a desaparèixer. Qui té el poder de debó no tem els altres, sinó que els agafa com aliats per créixer. Sigues flexible. El món és divers. Cerca la teva veu entremig dels crits. Els homes acostumeu a cridar. Em sembla que temeu no sentir-vos a vosaltres mateixos.

Et demano que construeixis la teva masculinitat des de la teva humanitat. Primer sigues persona i després home. Sé que ara ho veus complicat, però pensa que és més feixuc no poder mostrar qui ets. No estàs sol. Altres homes t’acompanyaran en aquest camí, començant pel teu pare, que ha hagut de trobar les pròpies llambordes grogues per arribar a Oz (en una altra carta t’explicaré on és aquest país ;). Però creu-me, quan hi arribis, et sentiràs alliberat. Sabràs que és el camí correcte perquè ja no deixaràs que ningú et digui què has de fer, ni com has de ser. Et sentiràs a gust dins la teva pell. No facis les coses per agradar a una noia, fer contents els amics o guanyar likes. Perquè tots ells passaran de llarg a la teva vida. En canvi tu no. Tu hauràs de rendir-te comptes quan et busquis al mirall. Ho aprendràs amb el temps, no pateixis, si ens escoltes més a les dones. Som més sabies perquè els cops ens han ensenyat a ajupir-nos més ràpid.

Sé que arribarà el dia que les nostres discussions sobre feminisme seran només un record amb el que somriure. Perquè seràs un home amb plena consciència de qui ets i de qui som. Hauràs aconseguit buidar-te de totes les creences que brunzeixen a les nostres oïdes com mosques verdes. Saps que tinc tendència a veure el got mig ple. Per això m’estimo més mirar el que tinc davant i no el que deixo darrera, però has de saber que la història de les dones està carregada d’humiliació, maltractament, menyspreu, vexació. No et pots fer ni una petita idea de totes les dones que han estat esborrades. I el motiu sempre és el mateix: la por. Si tems la llum de l’altra, és que tu no reconeixes la teva pròpia llum. Però l’amor té memòria i per això moltes d’elles han perdurat en el record.

T’escric avui 8 de març, per desitjar-te un món millor, que col·labori, creï i multipliqui el seu talent. Però per arribar a fer realitat el somni, cal que tothom s’arromangui les mànigues. I sí, ho has encertat, els homes encara més. El vostre canvi de mirada és essencial. Pensa sino en una realitat molt quotidiana. A les noies se les educa per a que no vagin vestides d’una determinada manera, per a que no tornin tard, per a que no vagin soles de nit… Saps la raó ? Perquè temem que nois o homes els hi puguin fer mal. Entens la perversitat d’aquesta història? Per la por al que faran ells, la llibertat que coartem és la d’elles. T’imagines que un dia et fes canviar el pantaló curt dient-te que així provoques les noies i et poden fer mal? A banda de passar-te un mes rient, em diries que en cas que fos així, el problema és d’elles. Jo penso el mateix. El problema és d’ells, però han girat la truita i han fet que el paguem nosaltres. Per saber si una situació és injusta només l’has d’invertir. Se li demanaria o faria el mateix a un home? Si la resposta és no, estàs davant d’una injustícia. Mira sempre a l’altra com una persona i no fallaràs mai en la intenció de la teva acció.

Has de canviar la mirada per la teva germana, per mi, per totes les dones que et trobis en el camí, però per damunt de tot, per tu. Un món que exclou la meitat de la humanitat, no pot ser feliç de cap manera. Perquè té la meitat de possibilitats de sobreviure. Negar les dones és negar una part essencial dels homes. O et pensaves que heu estat parits i educats per micos? Res del que penses de nosaltres és cert. Només creus que ho és. Avui et vull regalar una caixa plena de converses. En ella trobaràs la fortalesa, el coratge i la compassió que ens guia a les dones. Vols saber realment qui som? No tinc pressa. T’esperaré. Sé que arribarà el moment en que desitjaràs saber-ho. I aquell dia tornaré a treure la caixa i l’obrirem junts poc a poc, per no saturar-te la consciència amb tant dolor.

Fins que un dia sentiràs que s’ha mogut dins el teu cor un engranatge. Vol dir que estàs començant a desaprendre creences. M’emocionaré amb els teus èxits de canvi, perquè els sentiré com a propis. Aquest serà la meva millor herència. Però per arribar aquí has de ser fort i valent, perquè aquest és un camí de no retorn.

T’estimo