Una de les èpoques més boniques de l’any per a un infant, es pot acabar convertint en una font d’estrès per a nosaltres. Compro tot el que demani? I si s’ha esgotat la joguina que-més-mola-del-món? Ahh!! Respira. Més profund, que et senti. Molt bé. I ara anem pas per pas.

Només conec dues maneres per a viure aquestes festes com el que són, un temps per a compartir somriures, joc i manteta.

 

  1. Previsió. Ara, a un mes vista, ja sabem que necessitarem paper per embolicar, per exemple. Doncs preparem-lo. Tinguem una llibreta sempre a mà (jo en tinc una a la cuina), per a que no se’ns escapi cap idea quan els nostres fills, parelles, germans o altres criatures ens diguin: “Saps que m’agradaria que em regalessin?”. Si a més ho posem en un quadrant que indiqui qui regala i a qui ho regala, la tasca de comprar regals es simplifica considerablement. Fem el que calgui per a que els nostres menuts escriguin la carta als sers màgics de torn amb prou temps.

 

  1. Confiança i baixada de llistó. És fantàstic que els hi vulguem donar el millor, però això no pot ser a costa de la nostra salut. Una mare o un pare desbordat, és una criatura desbordada. Confiem en que trobarem allò que necessitem i deixem d’exigir-nos sempre un 10. Personalment crec que el 9 o el 8 (ei, és un notable alt!), són números preciosos. Quan planifiquem, marquem-nos el que és imprescindible i el que tampoc passa res si no ho fem. El món seguirà girant igual 😉

 

Els meus fills adolescents el que més enyoren de quan eren petits, és aquella emoció de no saber què els hi havien dut els reis. De llevar-se i veure tot un univers de papers de colors donant-los el bon dia. Quedem-nos amb això, que és el que de debò no té preu, i recordem-nos:

 

  • Escriure la carta és una cosa molt seriosa. He dit carta, no llista. Ja no sabem escriure cartes perquè han caigut en desús, però és un mitjà que educa en l’empatia (preguntar al ser màgic com està i entendre la feina que tenen aquests dies), en una estructura (encapçalament, salutació, acomiadament), obliga a endreçar les idees i a prioritzar. Fem-la amb ells per a que ens puguin explicar perquè demanen cada cosa. Podem fins i tot escriure nosaltres una carta, per ensenyar-los que un regal també és un viatge en família o un dia d’activitat sorpresa.

 

  • La frustració educa. Demanen una llarga llista amb criteri infantil, que no té perquè coincidir amb el nostre, clar. Si tot el demanat no arriba, aprendran que es poden posar un objectiu per aconseguir-ho pel seu aniversari, per exemple o que poden anar a jugar a casa d’un amic que ho tingui i intercanviar-se jocs. La paciència, el valor del que tenim ara i el saber gaudir, són valors imprescindibles que s’aprenen amb la frustració. Els adults també 😉

 

  • Tinguem clars els criteris a l’hora de comprar. No ens oblidem de la seguretat i qualitat de la joguina, sobretot amb els més petits, però centrem-nos en l’adequació de l’edat. Sé que els nostres fills sempre són els més llestos, però no els fem cap favor cremant etapes amb jocs dels que podran gaudir quan siguin més grans. Han de ser atractives i motivar al joc, així garantirem que seran estimulants i es divertiran amb ella.

 

  • Què és un joc educatiu? El concepte en sí podríem dir que és una repetició, ja que el joc sempre educa sigui una capacitat, una habilitat o un valor. Però ens acostumem a referir com a educatius a aquells jocs que tenen contingut curricular com les matemàtiques, el llenguatge o l’anglès. Certament hi ha molts jocs, i bons, en el mercat, però per damunt de tot ha de ser divertit. Ha de motivar l’infant a jugar i s’ho ha de passar bé mentre juga. Recordem que els colors, les lletres o els números es poden aprendre de mil maneres i integrar-ho en el seu dia a dia (rètols de botigues, números de porteries, colors de roba…).

 

  • És una nit màgica, traieu-li profit. La posada en escena també compte. Alentir el procés d’obrir els regals desenvolupa el valor de la paciència, aumenta l’emoció i crea records per a tota la vida. Podeu guarnir el lloc on trobaran els regals amb alguna temàtica concreta, o els deixeu una carta dels sers màgics amb un joc de pistes per trobar el regal estrella o comprar uns sacs enormes per a que s’hagin de perdre dins i ser ells qui reparteixin els regals

 

Si us interessa saber més sobre els criteris de selecció de jocs i joguines, m’ho feu saber en els comentaris i estaré encantada de publicar una entrada més concreta.

Aprofiteu, que els fills creixen i la màgia del Nadal s’esfuma. O no 😉

Foto de thought catalog a Unsplash