Creiem que l’educació és un botó que activem o desactivem quan volem. Sento dir-vos que això no és així. Tot educa. Tot acaba influint en els infants. Penseu en el professorat que vàreu tenir de petits i per què us va impactar. No sempre s’aprèn del millor, oi?

Durant els anys que vaig treballar en ludoteques, vaig quedar admirada de com l’espai condicionava els nens. Des dels colors de parets i mobles, fins el tipus de calaixos, passant per com estaven disposades les joguines. Tots aquests elements incidien directament en el tipus de joc que es generava. 

Quan fem una habitació pels nostres fills, pensem en el llit, l’armari, l’escriptori, les cadires… però destinem el mateix temps a imaginar l’espai de joc? Per cobrir les seves necessitats caldria tenir en compte:

  • Delimitar l’espai. Tota la casa és una aventura de joc o només la seva habitació? El que es decideixi cal argumentar-ho perquè l’infant entengui el perque (perills, mobles que es fan malbé, espai massa petits, és l’espai dels pares o les mares…). Un espai més gran genera un joc més ric ja que l’infant sent que no té limitacions i podrà exercir diferents tipus de joc.
  • No jugarà amb el que no veu. Si té els jocs i joguines al seu abast li estem donant l’oportunitat de decidir sense la intervenció de l’adult. Si no hi ha gaire espai una bona estratègia és anar canviant de tant en tant les joguines, i així sempre tindrà una motivació per elements nous.
  • El seu prestatge. Una manera de dir als nostres fills/es que són importants i demostrar-los que tenen el seu lloc a la família, és amb un prestatge o vitrina que els faci visibles (treballs d’escola, dibuixos, construccions de Lego…). Potser una porta o la nevera si no tenim espai. El més important és que sentin que hi formen part.
  • Per a què serveix la seva habitació? En un espai, normalment força reduït, volem que juguin, dormin, descansin, llegeixin, facin deures… Aquestes accions demanen energies molt diferents però en canvi pretenem que l’espai s’hi adapti com un xiclet. Com no acostumem a viure en un palau de Versalles, el més adient és crear espais neutres (amb alguna paret de color si es vol però no tota l’habitació), amb diferents tipus d’il·luminació per a cada moment (els llums de sal són perfectes pels moments relaxants) i prestatges oberts i tancats però que deixin paret lliure per no aclaparar-los visualment.
  • Posar–hi imaginació. Una porta amb pintura de pissarra es converteix en un espai més de joc i un llençol vell transforma una taula de menjador en una cova secreta. Els coixins o les mantes són uns bons elements versàtils per a crear el que vulgueu i on vulgueu.
  • Menys és més. Una habitació plena fins dalt confon, atabala, no permet descansar bé i acumula pols. Ensenyar els nostres fills que cal desfer-se de les coses velles per a que entrin de noves, és una metàfora de vida que podrà aplicar per sempre.

Que tinguis un feliç dia i no t’oblidis de deixar espai al joc 😉

Foto: Unsplash