Un dels cavalls de batalla de molts pares i mares és l’ordre. O més aviat el desordre. Quan són petits hi ha joguines, colors, papers i contes escampats per tot arreu. I quan són grans no pots entrar en les seves habitacions sense GPS (no sabries trobar la sortida). Segur que teniu les orelles adolorides de sentir-vos repetir «vols fer el favor d’endreçar!». Però abans de tornar a repetir «t’ho he dit un milió de vegades!», seiem un moment en el racó de pensar

Per què ho vull tot en ordre?

La resposta és perquè desitgem que siguin infants autònoms, responsables, que aprenguin a tractar bé allò que tenen i perquè els serà més fàcil trobar el que busquen. No està malament per a un congrés de pedagogs, però no és del tot sincera. Si fos així no se’ns inflaria la vena del coll.

Si mirem en el fons del cor descobrim que ens desborda l’espai comú –que hem netejat i endreçat quan ells no hi eren-, potes enlaire. El desordre és una metàfora d’alguna cosa que grinyola en la nostra vida:

  • Ho sentim com una manca de respecte cap a nosaltres.
  • O com una pèrdua de control. L’ordre és previsible, dona seguretat, però el desordre ens porta a la incertesa.
  • O projectem el futur dels nostres fills només basat en una habitació desendreçada.

Un cop entenem què ens mou internament, ens serà més fàcil trobar una solució menys carregada emocionalment.

El nostre concepte d’ordre no és el dels nostres fills. Només a partir de la comprensió mútua es pot començar a posar pautes conjuntes.  Un  espai endreçat facilita la convivència i afavoreix un clima més agradable, però això ens obliga a repassar els nostres armaris, calaixos, despatxos, cuines i llibreries. Passarien la nostra pròpia avaluació?  No demanem als nens el nosaltres mateixos no fem. Tot el que envolta un infant l’educa.  Ell observa i treu les seves pròpies conclusions.

Compartir la saviesa de l’ordre amb els nostres fills i filles vol dir,

  • Donar el que ja no ens serveix i prioritzar el que ara utilitzem. Endrecem amb ells, no per ells.
  • Buscar un lloc per a cada cosa (no serveix un calaix de mals endreços perquè l’univers sencer hi cabrà).
  • Evidenciar-los que si no surten coses velles, no hi poden entrar de noves.
  • Construir amb ells caixes i caixetes. La seva implicació els farà cuidar més l’espai.
  • Divertir-vos tan com pugeu mentre tant (poseu música, inventeu-vos històries de mitjons o feu una carrera a veure qui omple abans una bossa de roba vella).

M’encantaria saber com ho feu per fugir de l’estrès de l’endreça. M’ho expliqueu? Gràcies!