Sabeu que em fascina d’una història? que malgrat ser la mateixa per a tothom, els fils de la narració sempre acaben teixint robes diferents a cada persona. Dibuixem imatges tretes de l’armari de la nostre memòria. Si a un grup d’infants els hi diem que imaginin un monstre, sense cap altra dada més, tindrem tants monstres com criatures. No només canviarà la forma, el color, l’alçada o el número d’ulls. També hi haurà monstres bons de pelatge suau o ferotges bavosos de dents esmolades. La diferència estarà en l’emoció que vincula cada infant a la paraula. Els contes i les emocions van sempre de la mà.

Construïm la nostra vida amb maons d’històries

Tothom té una narració única. Les criatures es perden amb els nostres rotllos pedagògics (per més to suau i ulls de conill de peluix que posem), però entenen a la primera el llenguatge dels contes. Ja sé que us encanta llegir-los per la nit, fer veuetes i mirar les seves carones aguantant l’emoció. Però com això ja ho feu molt bé, us vull parlar dels contes com aliat en qualsevol situació. Que no es vol vestir pel matí? Conte. Què no es vol dutxar? Conte. Què no vol menjar? Conte. Tot i que caldria saber la raó que esdevé el conflicte, sens dubte una història sempre és un bon desllorigador per que:

  • La imaginació és el seu territori, el seu domini.
  • Interioritzen millor un missatge quan no es focalitza en la seva persona ja que no es senten culpabilitzats. El problema es més fàcil vist des de fora i els permet desvetllar les seves pròpies solucions.
  • Viuen els personatges sentint les emocions en carn pròpia. S’identifiquen amb ells, creant-se un efecte mirall.
  • Els contes no obliguen, demanen permís per entrar dins dels cors.
  • Les paraules ajuden a endreçar el garbuix interior de sentiments i a posar nom a allò que de vegades no saben identificar o no entenen.

Les mares i els pares tenim al nostre abast una de les millors eines de comunicació, una font de creació de records inesgotable. Només ens cal posar-hi consciència i ànima durant la narració. En un proper post us explico com ho faig per personalitzar els contes segons la situació, però mentre tant, us deixo de la mà dels deliciosos llibres de l’Anna Llenas per si voleu fer-hi una passejada. 

I si no fos el vent qui mou les fulles dels arbres? 😉